Guanyar-se el pa és un projecte que és una tàctica per subsistir fent equilibris, alhora que un espai des d’on reflexionar entorn les condicions materials que fan possible i no la meva relació amb l’ofici. El projecte es va desplegar de varies maneres a diversos nivells; Em vaig establir una rutina de producció i venta de pa, que va iniciar-se amb l’aprenentatge d’aquest ofici i amb la producció d’algunes de les eines que necessitava. Però també el projecte va ser un lloc on convidar a artistes a pensar amb i en el nostre fer. D’aquesta manera durant quasi un any, es van anar succeint una serie de produccions i col.laboracions que atravesaven la idea de práctica artística com a treball i que d’una manera independent podien ser enmarcades com en un extrany jardí.

Cada una de les col·laboracions van adoptar diverses dimensions, i van aparèixer en espais i medis diferents, segons amb qui produïa i la naturalessa de la seva pràctica. Algunes van ser part de iniciatives expositives com les experimentacions de ciment i farina de Laura Puigdellivol; els seients construïts amb Alex Solé, o la col·laboració d’Oriol que es va traduir també en format expositiu. Altres van moure’s per les xarxes socials, com el Hit publicitari produït per Oriol Sanz; i d’altres anaven apareixent intermitentment entre l’espai destinat a l’art i aquell que ocupen les activitats econòmiques submergides, com la vestimenta de treball proposada per Noela Covelo, i que vestia mentre repartia el pa, o presentava el projecte en diverses ocasions.

Cada col·laboració, va comportar un procés intern i compartit d’acompanyament propi, en el que vam posar en comú les nostres experiències, i vam discutir que entenem per treball, classe i ofici, intentant pensar en com ens relacionem nosaltres amb aquestes idees i quines tensions habitem, per, a través d’aquestes converses produir assajos materials que alhora s’inscriuen a una extranya idea de projecte total, proposada pel marc de Guanyar-se el pa.

El projecte va ser costejat en part gracies a la beca de producció de Sala d'Art Jove, i en part amb els diners provinents de la venta de pa , amb els que vaig poder cobrir part dels honoraris de les colaboradores, i d’alguns materials.































Guanyar-se el pa a la Sala d'Art Jove.
Més info aquí
Projecte complet aquí
Guanyar-se el pa, 2017-2108.
Projecte, amb el suport de Sala d’Art Jove; i la col·laboració de Noela Covelo, Oriol Ocaña, Laura Puigdellivol, Alex Solé, Oriol Sanz i Sociedad zero.
T2P, traje de dos piezas,
Noela Covelo Velasco, 2018

A Noela Covelo, vaig proposar-li si volia dissenyar-me el meu uniforme de treball.
Em va prendre les mides i vam parlar del fer i del pa. El tratje complert l'utilitzo quan participo amb el pa a altres projectes. El vaig dur posat a THERAPEÍA, també durant els tallers de PA I SAL, i quan vaig comarir bocins de pa a la presentació del projecte de Irene Solà, "Notes on a Novel". La jaqueta es la meva indumentaria quan reparteixo el pa.
Breadline
Laura Puigdellivol i Joana, 2018.

Laura fa escultures amb ciment. Juga amb les textures.
Aparentment dens, un teixit de ciment, que s'esmicola i pot ser un altre cop.

Durant THERAPEÍA, vam recobrir amb baguettes industrials, uns puntals d'obra que hi havia per la sala.
També vam fer una pila de ciment i farina, i una ampolla cap per aball anava deixant caure, gota a gota, aigua.
Vols i cullera de pa, Balada, 2017.

Peces de pa modelades a mà, realitzades juntament amb en Valentin, durant la meva col·laboració al projecte en residència de Tatiana Muñoz Melo "De la terra al plat" a Balada, Deltebre.
Carbó per Mysticallball,
Al Jardi de sorus, 2017

Vaig explicar-li a Noela que volia fer carbó. El meu besavi feia de carboner a les muntanyes de Martorelles. El meu avi sempre m'explica com ho feia. noela em va explicar que també volia fer carbó, seguint un ritual gallec, el tizón, que se celebra durant el solstici d'hivern; i consisteix en cremar un tronc d'alguna fusta sagrada, juntament amb dos ciris daurats, i guardar aquest tronc ja calcinat, per a fer-lo servir de brasa al següent Tizón. Aquest ritual té com a simbol agrair els presents que ens ofereix la fusta i el foc, llum i escalfor.

Oriol i jo vam fer un sot al seu jardí, per fer-hi el carbó. vam abocar-hi llenya i fulles seques i quan ja h teniem ven calent, vam tapar-ho amb sorra i ho vam deixar fins al dia següent que ho vam desenterrar. l'Oriol també va aprofitar per coure-hi unes petites peces de ceràmica. Algunes es van trencar.
PA I SAL (Utopia126, 2018)

Pa i Sal va ser una exposició a cura de Oriol Ocaña. Aquesta presenta peces que fan referència a les diferents derives del projecte Guanyar-se el pa: resultats de col·laboracions fallides, producció inèdita, obsequis intercanviats amb els participants i la producció de l’artista durant la lesió que li va impedir treballar durant mesos.

Alhora, en aquesta exposició es presentava per primera vegada la col·laboració de Oriol Ocaña al projecte, amb Guanyar-se el plat.

Guanyar-se el plat és una sèrie de plats il·lustrats per diferents artistes plantejada com a obsequi per a cada un dels col·laboradors del projecte Guanyar-se el pa. Els plats s’inspiren en la ceràmica tradicional que representava oficis però retratant la complexitat dels oficis que tenim (o ens toca tenir) a la majoria dels treballadors de la cultura en l’actualitat, com els dels col·laboradors: un graduat en belles arts que fa de fuster i treballa al menjador d’una escola, una dissenyadora de moda que fa escultura amb ciment i que treballa a una marca de roba, una artista que és cantant i ven sabates d’una multinacional al matí i dissenya sabates experimentals a la tarda o un grup de joves estudiants i exestudiants de disseny que viuen en comunitat a una nau i mesclen els treballs acadèmics amb projectes professionals col·lectius.

A l'exposició col·lectiva que es va dur a terme a la Sala d'Art Jove, sota el nom APODIDRASKINDA,
vaig aprofitar per muntar un punt de venta i recollida de pa; a la sala hi vaig deixar un document amb els tipus i preus de pans, una caixa forta amb contrasenya, i un quadre al oli d'un pa negre sobre un morter de marbre. Però la posada en marxa d'aquest punt de venda és va veure truncada per una lesió a la mà esquerra.
Contacte
Arxiu
El text complet aquí
Cv
^
^
Més info aquí.

Més info aquí.
Més info aquí.
Autorretrat amb l'altre mà. 2017
Més info aquí.
Pa
Disseny Gràfic
Jo
Mi mejor obra (2021).

Peces sorgides al voltant i entremig de Guanyar-se el pa, i que s'ha seguit reproduint o executant fins a l'actualitat, i que no es preveu una finalització.



Més info aquí