Contacte
Arxiu
Cv
^
^
Sobre la primera presentació en directe de Epic Fail: cantars gesta
Sobre produir tot i estar sola o sobre fer el que no se sense poder parar.



Fa ara 12 dies vaig presentar en públic el projecte editorial "Epic Fail: cantars de gesta", una publicació en format musical fruit d'un procés de recerca i experimentació en torn l'auto-representació de la precarietat, com un fenomen que construeix a l'èpica contemporània de l'art.

Són les 18 h del 19 de juny de 2020, arribo a Discos Paradiso, acompanyada per la meva parella, carregant un pa, el meu portàtil i algunes còpies del disc, per deixar-los en dipòsit a la botiga. Just abans de començar vaig a comprar algunes cerveses a la botiga del costat, que guardo a la nevera del magatzem. Passant 20 minuts de l'hora acordada, enganxo amb una ventosa el meu telèfon a un extrem de la botiga per retransmetre en directe l'acte, des de el perfil d'Instagram de La Panera, la institució que ha finançat el projecte. He decidit, per aquesta ocasió no demanar a les artistes que han col·laborat al disc, que m'acompanyin. Potser amb una estranya voluntat d'habitar l'abisme que apareix entre l'objecte fet amb altres, i jo mateixa i el meu fer. Entre allò que sona bé, i jo que no se cantar. Si ho hagués fet, hagués sortit genial, molt épic.

Porto també uns bastons de fusta de pi, que he tornejat i llimat a mà durant els primers dies de confinament. No tenen un paper determinat en el projecte, una funció concreta, però avui m'acompanyen i a poc a poc es tornen un objecte estructurador de la meva aparició en públic. Marco el ritme, em marco el ritme de la meva presència.

L'Arnau posa el disc sobre el tocadiscos, i l'agulla sobre el disc. Apugem el volum i el contingut comença a sonar, a fer-se sentir. Poc a poc un grapat de veus no gaire clares canten juntes un verset de la cultura popular i rural espanyola: los pajaritos y yo nos levantamos a un tiempo, ellos a cantar el alba, yo a llorar mis sentimientos. De fons domina el so d'un molí de pedra que sembla enganxar-se continuament.

Arriba gent a la botiga, son poques, hi ha restriccions per seguretat, i no hem fet gaire difusió, mentre preparo el material, ofereixo cerveses algunes amigues que s'acosten a saludar. Vaig del disc a la nevera, de la nevera a donar la benvinguda, i de la benvinguda a la cançó.

Marco un ritme constant de tocs de bastó, em moc vacil·lant, balancejant-me, passejant per la botiga. Miro a la gent i miro a les càmeres, unes 8 o 10 persones estan presents, algunes les conec, d'altres no, algunes em miren, d'altres em graven amb el telèfon mòbil. Busco els ulls i ric, intentant fer que allò tan incòmode per mi, aparèixer i autorepresentar-me, no ho sigui tant, buscant proximitat i empatia.

"Hola, hace trescientos años que no te veo" comença la veu d'Àlex Solé.
"Hola" replico jo per sota o per sobre o entre les seves línies mentre parla, intentant esbrinar, repetint, quin sentit té el conte que ens explica. Però No es tu culpa.

"Tu solo eres una mandade" La veu de Noela Covelo apareix multiplicada, muntada sobre si mateixa, i una mica torta, autocorejant-se, intentant mediar entre el conte del Àlex i els altres fragments del disc. Noela estira el cant, portant a l'error l'exercici de l'excel·lència. Jo callo, per just després, "Watching me watching me watch them watch me". M'entren ganes de ballar, però tothom em mira seriós.

Seguim. Intento seguir per sobre allò que sona, repetint, corejant i taral·lejant frases extretes d'una entrevista de treball per ser panadera al Carrefour. A vegades perdo el fil, a vegades m'accelero, a vegades l'entusiasme.

Ara mateix em trobo cantant-me per sobre molt malament. Em desplaço entre el passadís i el taulell, amagada darrere la pantalla de l'ordinador. Voldria potser que un esdeveniment inesperat interrompis aquest moment però no passa, i jo segueixo picant els meus bastons de fusta, cantant alguna cosa així com "saca la producción aunque estes sola" o "no vas a estar relajada" i buscant amb el riure, presències que m'acompanyin, mentre encara he de cantar el fragment escrit per la Raquel que comença a entrar en escena amb un soroll de castanyoles, que sonaven un dia a la plaça de la Catedral, on a una entrevista de feina per un museu, em pregunten "¿Sabes cortar jamon?". Diguiton Din Don.

Però el final no arriba tot i haver-se acabat el disc, i unes poques voltes en silenci. I jo que em recreo, en la incomoditat de la situació, començo a delatar-me, en un estirament de l'atenció de la gent que em mira, esperant alguna cosa més. I aquí o tenen. Mostro què no se fer, i faig sonar en cru els materials que han format el projecte, o que no han sonat finalment. Entrevistes de feina enregistrades d'amagatotis; converses de L'Oriol Sanz i el seu pare organitant-se la feina; el soroll que fa el Roger quan treballa posant finestres; converses entre companyes i amigues, com aquella del Rafa Castells quan explica que va començar a fumar Marlboro quan era cambrer, i tenia diners; registres en cru dels primers arxius de veu gravats amb Noela, Àlex i Raquel i jams inèdites que Pau va produir durant el procés d'assemblatge, juntament posat alhora amb alguns discos de la botiga que m'acollia, on apareixen experimentacions vocals i folklòriques. De nou, torno a estar fent una cosa que no se fer. Punxar, fer de dj, cantar, performar.

Espero que no em jutgin per l'atreviment. He portat un pa per restituir la nostra relació. Però el vam tallar amb un cuter, així que el dimoni es deu haver escapat. Ho sento, potser es culpa meva.

Epic Fail és una coproducció del Centre d'Art La Panera de Lleida i Sala d'Art Jove, desenvolupada en el marc de la convocatòria de projectes d'edició d'Art Jove 2019. Hi Han col·laborat: Pau Magrané, Noela Covelo, Àlex Solé, Raquel Bautista, Roger Serret i Ricou, Oriol Sanz i Emerock. Agraïments a: Clàudia del Barrio, Ariadna Parreu, Roc Parreu, MakeoTop, Discos Paradiso i amigues.




Pa
Disseny Gràfic
Jo
Es pot veure a:
https://www.instagram.com/tv/CBoBybjjzgv/?utm_source=ig_web_copy_link

Entrada al projecte:
https://joanacapellabuendia.hotglue.me/?epicfailcantarsdegesta/

Es pot escoltar a:
https://soundcloud.com/joana-capella/sets/epic-fail-cantars-de-gesta/s-UnCzz