epicfailcantarsdegesta

Epic Fail / cantars de gesta, és un cantar ensamblat coral i aglutinat tot en una sola massa de moltes veus, format per una serie de col·laboracions aportades per varies artistes, en forma de material textual i sonor, que estan relacionades amb el seu treball i a les condicions en que es desplega aquest. Un projecte que a través de l’ús de les formes tradicionals i contemporànies relacionades amb allò èpic, es vol abordar la heroïcitat de la pràctica de l'art en temps precaris, i de com aquesta es canta a si mateixa. Com si l'art fos una gesta.

El procés de producció i treball va consistir en la creació d’un petit equip de col·laboracions, format per varies agents: artistes en que la seva pràctica es movia entre la experimentació amb la veu, la performance i el text, per formar el contingut; un dissenyador gràfic que treballa i experimenta amb la comunicació visual de la música i la moda des d’una perspectiva crítica; i un artista que treballa amb el so com a productor i tutor i mentor, Pau Magrané. La generació del text i la veu, així com del so va ser un procés particular molt arrelat a les dinàmiques de cadascuna, que després es va composar de manera molt fluida, generant primer petits moduls que funcionaven com a propostes experimentals i després formant part d’un ensamblat ue es proposa com un cantar partit en dues parts.

La publicació esta formada per un disc vinil gravat per ambdues cares. A la Cara A hi trobem una cançó amb una lletra composta per un petit refrany popular, que forma part del repertori de les cançons de batre i un text de Alex Solé, cantada per ell, repetida per mi, i acompanyada de la veu de Noela Covelo i amb una base de sons extrets del treball de Roger Serret i Ricou i Oriol Sanz produïda per Pau Magrané. A la cara B hi ha una cançó en que la lletra que cantem està composada per un petit fragment del Gènesi segons Timothy Morton, un text meu format per frases extretes de la gravació d’una entrevista de feina per a ser panadera del Carrefour i un text en forma de rima popular de Raquel Bautista, cantat per nosaltres dues i Noela Covelo.

El disc vinil va acompanyat amb una petita publicació, que recull com un cançoner, el contingut del disc, pero incloent també aquelles coses que algú diu i comenta i formen part del material gravat amb el que s’han elaborat les bases instrumentals de la peça sonora, pero que no sonen perquè estan premsades entre els sorolls de les finestres i els cotxes en mans d’en Pau Magrané, que porta els ritmes productius d’en Roger, l’Alex i l’Oriol a una velocitat superior a la dels batecs del cor. Juntament amb la publicació trobem un poster A2 amb la partitura completa de tot el disc, traduïda per un programa informàtic i que respon, primer a necessitats burocràtiques però es alhora un objecte que possibilita o invita a altres execucions del repertori. La publicació es va presentar en públic en solitari, el 19 de juny a la botiga Discos Paradiso, i l’acció va ser retransmesa a la comta de Instagram del Centre d’art La Panera.