workouts

Workouts: let's get this bread
Pàgina que funciona com a espai de recopilació del procés d'investigació i producció

Workouts es una investigació encuerpada en torn, i a través de, les coreografies comúns del treball al camp, que es desplega en la producció d'una/es eines i una serie de "pràctiques coreografiques” amb aquestes. Amb aquest projecte vull travessar els gestos de treball, el fer col·laboratiu, i la pràctica rítmica esportiva colectiva, amb l’objectiu d’experimentar amb la memòria muscular colectiva i les possibles capacitats de generar communitas emancipadora a través d’aquesta.

Aquesta investigació es desplega en un procés de producció i experimentació, amb una extensió de 12 mesos aproximadament, i té la durada d’un cicle de treball a un camp de blat, des de que es llaura la terra, se sembra el cereal i es cull. De manera que la naturalesa de les pràctiques que s'assajaran venen determinades per el treball que s’aplica al camp i al cos, entenent que el camp i el cos treballen i son treballats.

El projecte es desenvolupa en part en localitzacions agrícoles i dins les instal·lacions de L'Escocesa. El patí de l'Escocesa es converteix en el meu camp de treball per a l'experimentació coreogràfica i disposo d'un taller al recinte per a dur a terme la producció material i les trobades que es poden anar succeint.
Alhora em plantejo poder portar a terme algunes experimentacions coreogràfiques en altres contextos, com camps de cultiu en desus o altres.

Recentment, s'han descobert, en un jaciment arqueològic de Jordània, la qual cosa semblen les restes del pa més antic de la història fins ara, de més de 14.400 anys, posant en qüestió la concepció històrica de la agrilogística ja que en aquells anys, segons se sap, no practicàvem l'agricultura. L'elaboració d'aquest pa, comportava un procés molt laboriós, entre grans caminades a la recerca d'espigues, la separació de la palla i el gra, i la moltura dels cereals per a fer farina amb morters de pedra manuals. Potser per la seva dificultat, s'especula que eren productes de menjar amb funcions rituals, consumits en ocasions puntuals i no quotidians o diaris, encara que el seu procés d'elaboració segurament estructurava la quotidianitat i les tasques reproductives. Hi ha recerques arqueològiques que han descobert que les dones que vivien quan es va desplegar l'agricultura, entre 14.000 i 12.000 anys enrere, tenien una estructura òssia un 30% més fort i desenvolupada que les dones atletes de l'actualitat, la qual cosa es deu segurament al treball en la moltura de cereals, que comportava un gran esforç físic i repetitiu que va modelar els seus cossos.

El cos és la tecnologia més precària: està en el centre del debat com a lloc d'operacions que van des del disciplinamiento i el control fins a la resistència i transformació. Quan exposem el nostre cos a un esforç molt intens i no arriba suficient oxigen a les nostres cèl·lules musculars, té lloc un procés de resistència anaeròbica, on les cèl·lules són capaces d'adquirir energia sense oxigen; com el procés de fermentació del pa. Podríem dir que per a resistir, el nostre cos fermenta quan està esgotat. Una espècie de sobre-conreu del cos en l'acció.

El sobre-conreu defineix el treball excessiu que es practica en el camp i els sòls, a través de la sobre-estimulació de la terra, que busca la màxima productivitat, encara que aquesta pràctica acaba ofegant la terra i empobrint els sòls. La pràctica de l'art, fa del cos, un camp sobrelaboreado. Com a ocupació, es presenta com un conjunt d'activitats i processos, que mantenen ocupats als cossos, embullats en una espiral coreografiada de sobre- producció i exercització precària que no pot sostenir-se com una pràctica econòmica viable, però funciona com un mecanisme d'entrenament. Com a ocupació, manté als cossos en condicions òptimes per a una participació concreta en qualsevol moment.

Igual que les parelles de la pel·lícula de Pollack “Danseu, danseu maleïts”, els cossos deuen no deixar de ballar, mentre duri el ball, amb la desesperança que mentre ballen, sobreviuen. Existeix una traducció del gest de treball, en gest de ball. Potser com en el ball de bastons, que segons es diu prové d'antics rituals agraris, o certs balls populars, o passos de balls propis del pop, el reggae, i el tecno. El moviment que fa el gest de treball, en dansa és part d'una espècie de reconeixement del nostre cos i les seves possibilitats de coexistència, però la pèrdua d'aquesta relació, dificulta aquesta consciència de fer cos/s. Experienciar la coexistència en el moviment muscular i rítmic en certes pràctiques i accions, fa possible una trobada dels cossos en una espècie de communitas que es dóna en l'excitació i el ritme mentre succeeix, i després ja està.

"Remember, i move like a machine but i'm a person not a robot"

"Smile, don't forget to smile when workout!"

“¿Qué pasaría si utilizáramos nuestras capacidades de desarrollo temporal no para prepararnos para alguna tarea más allá de ese desarrollo, sino para el propósito del desarrollo mismo, incluido el desarrollo de nuestras capacidades para el placer? ¿Qué pasaría si usáramos el placer en lugar del dolor como nuestra principal herramienta disciplinaria? " (1999, 182).

"La investigación de Gray sobre los grupos de cazadores-recolectores saharasianos previos a la desertificación sitúa la existencia de una sociabilidad basada en el placer que permitió un estado permanente de alegría hasta la edad adulta. El trabajo como juego hizo posible sus formas de vida igualitarias, no autocráticas e intensamente cooperativas."

Ambos fragmentos de: https://www.fanniesosa.com/2017/12/22/pleasure-machine-musings-hacking-care/
sigue con:
https://www.fanniesosa.com/2017/12/22/climate-change-origins-of-patriarchy-and-the-lost-garden-of-eden/

El procés de treball es divideix en 3 fases que van succeint-se alhora i en paral·lel i nodrint-se unes a altres, pero que es diferencien entre:

- recerca:
Em proposo per una banda, investigar entorn els objecte i eines que es troben als camps de cultiu de blat, paran atenció en aquells objectes, que per la seva forma, funció, pes o material siguin susceptibles de poder-se usar com eines d'entrenament i exercitació física, tals com poden ser les bales i feixos de palla, sacs de terra, llabors, eines com rascles i trilles manuals i mecanitzades, entre d'altres.
Alhora, imbrincant aquesta recerca, per altre banda amb la investigació dels objectes i eines que es troben en entorns de la pràctica esportiva, com poden ser les màquines de gimnàs, sistemes de peses i lastres d'entrenament, o estructures que es troben en l'espai públic i que son espais per al fitnes i el treball del cos.

- producció material de lastras:
Producció d'una serie d'objectes i peces, que en direm eines de pràctica o lastres, els referents de les quals son els objectes que es troben en els camps on es dura a terme la fase de recerca, pero la referencia de la seva funció, per forma, o pes o gest que comporta, s'arrepenja en les eines d'entrenament esportiu.

- experimentació coreogràfica:
Les eines de pràctica o lastres, seràn les conductores d'una serie d'experimentacions coreogràfiques que vull portar a terme amb la col·laboració de dues artistes performers. Aixi vull portar a terme un procés d'experimentació en que a travès de l'us de les lastres, conformar una serie de coreografies o practiques gestuals que funcionin en el nostre cos com dinàmiques esportives i d'entrenament d'uns gestos de treball.

El procés de treball s'anirà documentant completament, generant un arxiu multimedial, amb la intenció de poder-se comunicar i compartir.
La seva presentació final alhora es planteja també com una acció coreografica participativa on activar aquells afectes del projecte que puguin fer visibles les seves tensions.

Localitzacions:
El projecte es desenvolupa en part en localitzacions agrícoles i dins les instal·lacions de L'Escocesa. El patí de l'Escocesa es converteix en el meu camp de treball per a l'experimentació coreogràfica i disposo d'un taller al recinte per a dur a terme la producció material i les trobades que es poden anar succeint.
Alhora em plantejo poder portar a terme algunes experimentacions coreogràfiques en altres contextos, com camps de cultiu en desus o altres.

La sembra a voleia, és una coreografia,
és fa despres de llaurar, també se'n diu sembra directa. Llaurar, com activitat per a preparar el terreny, per a ser treballat, és una de les tasques que aplica més força de treball sobre el sòl i més pasta i maquinaria.

Al video, es la tasca que fan amb un caball, tres homes i un rascle que el caball du lligat. Sembrar a voleia es el que van fent els homes mentre passegen per la terra ja aixecada. En les recreacions del ofici que m'he trobat sempre hi surten homes, sembrant. Diuen que la coreografia de la sembra a voleia donava distinció als pagesos que l'executaven bè. una cosa d'homes també li podriem dir... De les dones he llegit que herbejaven el camp un cop el blat començava a sortir, treure les "males herbes", que consideraven competencia del seu cultiu. També feien les garbes, i espigolaven un cop el camp estava segat.

Hii ha altres maneres que no sigui llaurar, per preparar la terra, només cal que sigui fertil. hi qui nodreix la terra, i quan sembra a voleia protegeix el gra.

Fa temps vaig llegir que en algunes cultures quan les dones menstruaven, anaven als camps a seure, perque creien que la menstruació com a signe de fertilitat, fertilitzava els conreus. També hi ha qui rega les seves tomaqueres amb la sang de la regla.

Sobre la fertilitat i la coreografia i el cos....
m'imagino fent un ritual fertil al camp a base de twerk.

Aquests dies pensava apuntar-me al gimnàs, m'atrauen les classes conduides. De més petita feia ballet, i suposu que aquest coneixement del cos en grup m'atrau.

la dança és diferent, però als videos de workouts. Sempre que veig videos d'aquests i la suada ritmica colectiva penso que allà ha de passar algo per a que l'acció es mantingui.

El que passa, potser es que hi ha un objectiu, que està fora de l'acció, que es el final, però que està fora, i aquesta és la diferencia entre entrenament i pràctica.

https://www.nationalgeographic.com/news/2013/10/131008-women-handprints-oldest-neolithic-cave-art/

https://www.pnas.org/content/115/31/7925

https://humanities.ku.dk/news/2018/archaeologists-discover-bread-that-predates-agriculture-by-4000-years/

https://quepuedeuncuerpo.files.wordpress.com/2014/06/bojana-kunst-final-version.pdf

https://quepuedeuncuerpo.com/2014/06/25/08494200-danzad-danzad-malditos/

https://quepuedeuncuerpo.com/2014/06/11/que-significa-moverse-politicamente/

https://vimeo.com/59338090

https://www.youtube.com/watch?v=KAyvNYshOng

https://quepuedeuncuerpo.com/2015/01/28/un-cuerpo-tambien-puede-servir-de-estiercol/

Primera aproximació al camp de treball: 29 de setembre de 2020.
M'acompanya Laura Baena
Localització: Parc Agroecològic de Gallecs

Camps en barbecho / guaret
Definición: técnica de la agricultura por la cual la tierra de cultivo se deja sin sembrar durante uno o varios ciclos vegetativos. Durante el tiempo que permanece sin cultivar, el suelo es sometido a una serie de labores con objeto de mejorar su predisposición al cultivo. La técnica de barbechar, puede no ser sostenible si durante ese tiempo de "no trabajo" el suelo no tiene recursos suficientes. (Algo así como estar de baja sin cobrar)

Camps arats
Definición Arar: La labranza es la operación agrícola que consiste en trazar surcos medianamente profundos en la tierra con una herramienta de mano o con un arado. La acción de labrar la tierra mediante un arado es referida como «arar». La palabra «labrar» deriva del latín laborāre, que tenía el significado genérico de trabajar.

La fase de preparación del campo es la que requiere más energia y tiempo y la que condiciona todo el proceso y su capacidad productiva. El arado es la manera tradicional de trabajar la tierra, aunque esta practica actualmente esté en entredicho ya que puede desgastar y cansar demasiado la tierra (sobrelaboreo) al romper las capas de sedimentos. También para los cuerpos que realizan esa acción, el arar, implicaba el uso de uno o dos caballos, una herramienta pesada y varias personas. Como sustitución en las grandes explotaciones industriales preparan el terreno con maquinaria y productos químicos, que pueden ocasionar daños al medio introduciendose en la cadena trófica de ese entorno. Aunque existen otras maneras de trabajar minoritarias menos dañinas, como el uso de otras especies vegetales.

Primer acostament al camp de treball en barbecho

M'acosto al camp, observo el terra. Avui és el meu primer dia de sagnat. Per alleujar el dolor, hi ha cultures en que es balla. El moviment de la cadera i del ventre. La respiració influeix molt. M'estiro a terra. Terra sec, que avui punxa una miqueta, i hi ha mosques i saltamontes. M'estiro i em poso les mans sobre la panxa, sobre els ovaris. Respiro pausadament per el nas, sense forçar el compas, i poc a poc activo les meves caderes. moc les caderes i les mans sobre la panxa noten com el cos es mou sota seu. Em relaxo, i casi no em molesten les mosques. I aquest estar, movent siunosament els malucs, estirada sobre la terra en guaret es una extranya relació amorosa i sensual.

M'aixeco, les mans a la cintura, com aquelles fotos de nenes i nens vestits de pagessos catalans, amb faldilla i davantal. Les mans a la cintura, com en moltes dances que feiem a l'escola. Les mans marcant la cintura i la samarreta arrumangada fins als pits. Començo a dibuixar cercles sinuosos amb la cadera. Linia de cadera. Poc a poc em trobo agust en aquest moviment, i vull ocupar tot el camp amb les ones expansives del meu cul, flexiono els genolls. M'arrumangu els pantalons, per donar mes espai a la meva carn, que sacsejo. M'arrumangu els pantalons i exercito els meus malucs, i les natges, i el camp.

Parece que podemos elegir, parece que estamos en condiciones de decidir qué hacer con nuestras vidas, cómo movernos en ella. Pero no somos capaces de interrumpir lo que sabemos -también normativizado- para producir un vaciamiento que facilite otro movimiento. No se trata de descubrir algo nuevo, sino de recuperar el movimiento hacia atrás.

aquello que no tiene un valor asignable aún. “Cuidar los procesos es estar atento a la situación en la que estamos, que nos implica. Lo que mueve es lo que me está moviendo, esa es la información que debe implicarnos.”

Facilitar ESO que te mueve, aunque nos lleve a un lugar indeterminado, impreciso…aunque te pierdas.

Moverse políticamente es moverse sin política.

es implicarse para uno mismo en lo demás. Experimentar estar en el retroceso de sí mismo sin temor a no encontrar EL consenso.

Interrumpir el consenso y practicar el disenso como alternativa de un movimiento por venir.

Practicamos estar disponible para “uno mismo en lo demás”.

Recostados en el suelo, activamos una a una nuestras articulaciones escuchando lo que mueve y evitando el control que supone nuestro saber corporal.

El pensamiento occidental se articula como una dirección, una finalidad y una visión de conjunto que puede resultar totalizadora.

El problema de este enfoque es que nos hace movernos hacia el fin de colmar nuestra voluntad, ser y deber. Pero la realidad ofrece muchos matices a los que estar atentos. “Como en un campo, hay pendientes, declinaciones, curvas y cortes que hay que considerar. El trabajo de un buen estratega no es dominar la situación que le mueve, sino ir con ella”.

Elaborar esa resonancia evitando saturar los factores facilitadores o musculando lo que mueve; Si lo permites y lo sigues, termina por producir sentido pero no el razonable y el que está expuesto a un valor asignable, al menos, no a ese que sabemos interpretar.

Movimiento sin finalidad.

https://quepuedeuncuerpo.com/2014/06/11/que-significa-moverse-politicamente/