La peça de risc
Projecte final de màster, 2016
Model: Xavi Duacastilla
Fotografies: Laura Fernández Antolín
Assistance: Oriol Ocaña























El dissabte 18 de juny, aprofitant el descans de la pluja, vam quedar a les 11h amb el Xavier Duacastilla, prop de la parada de metro de Bogatell al carrer Pujades amb Pere IV, a Poblenou, el seu barri; per fer una sessió de fotografia de la peça de risc.

La peça de risc encarna els conflictes en torn la vulnerabilitat dels cossos que mitjançant l'autofabricació, fan front als problemes de la mobilitat reduïda. Aquesta peça, serveix per pal·liar els danys físics de l'impacte. Com els airbags dels vehicles, més que resoldre una problemàtica, és un mecanisme de seguretat passiva, que actua quan la situació de risc o l'accident, ja ha tingut lloc. Es tracta d'una resposta directe enfront de la precarietat d'aquests cossos, que no transforma la situació, sinó que pal·lia el dany de viure en ella, acceptant-la.

La peça de risc forma part del projecte final del màster d'investigació i experimentació en disseny; Que pot un cos-dispositiu autofabricat. Una investigació crítica entorn les pràctiques d'autofabricació en el context de l'autogestió de la diversitat funcional que es despleguen com una resposta a la problemàtica de la mobilitat reduïda. Aquesta investigació es desenvolupa a través del mapeig d'una controvèrsia sociotècnica, el handiwheel, i mitjançant un objecte que jo proposo, la peça de risc; a partir dels quals construeixo el meu escenari d'investigació – acció, al que m'endinso, a través de preguntar-me: poden les pràctiques d'autofabricació resoldre les problemàtiques de la mobilitat reduïda? Pregunta a la qual no responc directament, però que intueix els límits del camp.

El handiwheel és un objecte autoproduït per Xavier Duacastilla a partir de materials apropiats d'altres objectes i usos; un paràsit que s'acopla a la cadira de rodes manual i la motoritza, posant al cos a 17 km/h. Aquest objecte, més que una ajuda socio-tècnica, és un objecte polític, que fa visible la vulnerabilitat i la precarietat en la qual les persones responen a un context construït pels discursos capacitistes i les polítiques i concepcions de les prestacions socio-tècniques, els seus pressupostos i els seus catàlegs. Les pràctiques d'autofabricació en aquest context, són també un reflex de les mesures austericides que s'apliquen en l'àmbit de la dependència i la cura, i fan detonar les concepcions que és un cos capaç i discapaç. En concret, el handiwheel en aquest projecte, fa visible l'estratificació de les persones en la disposició de la velocitat i del risc.

La peça de risc és un objecte diegètic estètic i conceptual, amb ell m'allunyo per una banda de l'estètica DIY, i també de l'estètica clínica dels objectes ortoprotètics homologats que inscriuen els discursos que estableixen que poden realment els cossos. Amb aquest gest situo el conflicte en un pla diferent, en el que la vulnerabilitat d'aquests cossos, convergeix entre el risc i el poder. Amb l'objectiu de re-concebir la mirada cap a la diversitat funcional d'una manera significativament oposada a la mirada comú. Ara una mirada crítica, estètica, política i poètica.

Per ampliar aquesta informació, descarrega't en aquesta icona la memoria del projecte.