Imitació de "sssss", de Marc Vives.
Vist a Apunts per a un incendi als ulls, MACBA.

Dissabte 27 de novembre, aprofitant que els museus tenen entrada gratuita per les tardes vam quedar Laura Baena i jo per visitar el MNAC. així que vam pujar a Montjuic i vam anar al Palau Nacional. Un cop dins, ens vam trobar amb una cua gegant per entrar a la sala de Gaudí. Vam entrar al Barroc i després al Romanic, on vam veure les pintures extretes de diverses ermites dels pirineus, colocades sobre estructures que volien imitar els seus espais originals. Tot i que no del tot. Faltava humitat i pedra, faltava l'olor i sobraven cambres i estimuls. A les 18h una vigilant de sala ens va avisar que el museu tancava. Vam marxar.

A fora, aprofitant que encara era d'hora, vam decidir anar a visitar l'exposició Apunts per un incendi als ulls, al MACBA. Feia dies que hi volia anar per veure la peça del Toni Hervàs finalment col·locada. Peça que vaig veure mentre es construïa a una planta oculta de La Escocesa durant tot l'estiu, entre coloms, pols, paletes, suor i gazpacho. Volia imitar la peça del Toni, ja sabia que volia fer, però al arribar al espai em vaig trobar molta gent, entrant i sortint, mirant la peça, per dins, per sota, per davant, per darrere. I em va fer vergonya.

A travès del portal del Toni, es veia el video del Marc Vives. La gent se'l mirava seria, mentre jo i la meva amiga reiem. Reiem dels sorolls del Marc, de la situació que proposava, i de la voluntat propia de l'acció que ell executava en el video. Les obres del Marc sempre em fan riure. Crec que en una exposició d'art contemporani la gent hauria de riure més del que ho fa.

Finalment vaig decidir imitar l'obra del Marc. Però aquest cop, la traducció anava de cos a cos, de situació a situació, de la seva voluntat amb l'acció i la meva voluntat amb la imitació. Així vaig seurem davant del video, amb la intenció de establir un contacte amb el Marc. El cridava. Igual que ell volia establir una comunicació amb Montjuic, i amb les costes turistificades. Jo volia parlar amb ell, allà on ell cridava. Després de fer l'acció, un cop a casa, em vaig adonar que la millor imitació hauria d'haver-se executat des de dalt la muntanya de Montjuic. Allà mateix on vam decidir anar a veure l'exposició del MACBA.