Un cos que es mou, 2015.
Sant Fost de Campsentelles.

El meu cos vestit es mou per l’espai, l’objecte, és una pròtesis
del meu cos, és cos, els límits del vestit són els meus límits.
Alhora l’espai per on em moc és també el meu cos.
Els objectes, l’espai i el meu cos, son un cos múltiple.

Porto posat un vestit negre que vaig comprar al outlet del
mango, llarg fins els genolls. Camino per l’espai públic del
meu entorn quotidià, entre Sant Fost de Campsentelles i Mollet del Vallès. Avanço buscant el límit d’obertura que el vestit permet a les meves cames, alhora que jugo amb els objectes que conformen la circulació dels cossos en l’espai públic.

Les peces de vestir, tots els objectes i els espais amb els
que entro en relació, actuen obrin o tancant les possibilitats
d’acció del meu cos, estableixen les seves possibilitats contingents, articulen el meu cos reproduint l’imaginari de la “societat”. Alhora, però, l’acció del meu cos i les relacions d’agència que el meu cos estableix amb altres elements, són iterables, es poden dislocar.
Torna
Contacte
Arxiu
Pa