Ho sento, Moreneta, jo no volia fer-ho, 2019.
Cabell, glicerina, clorofila, cotó brodat i so.
Col·labora Carlos Anselmo.

La llegenda de la moreneta diu que fa molts anys al s. IV, uns nens van veure una llum al bell mig de la muntanya, on està la basílica del monestir, repetint-se aquest fet diversos dies. Un dia van decidir avisar als seus pares i a les veïnes del poble per pujar a descobrir el misteri. Quan van arribar a la cova d’on sortia la llum, van descobrir l’estàtua de la verge. Expliquen que tenien la intenció de portar-la a Manresa, però quan la van carregar, i es disposaven a avançar, l’estàtua va començar a pesar cada vegada més i més, i més, fins al punt que no eren capaços de moure-la. Per això la van deixar a la cova, fent efectiva el que semblava la voluntat d’aquell objecte. Tot i que se sap, que van ser els monjos del monestir d’aquella època, qui van portar la verge fins a la basílica. A casa, al pati que hi ha darrere el garatge, l’àvia i va fer un petit altar, amb una moreneta. L’altar està a una cantonada, al costat de la porta. Hi ha unes plantes, l’escultura de metall de la moreneta, i una peça de ceràmica que sembla ser un objecte publicitari d’una rostisseria en forma de càntir.

Fa uns mesos, Roc em va proposar de fer una peça per al seu projecte de La Permanent que desenvolupa a la perruqueria de la seva mare. Vaig creure convenient, en aquest cas, que el primer que faria seria tallar-me el cabell, tot i que no entrava dins dels meus plans personals. Més aviat el contrari, fa mesos havia decidit deixar-me el cabell molt llarg. Però davant la proposta, me’l vaig tallar. Una petita violència que em reclamava un projecte. Vaig tornar de la perruqueria amb una bossa de plàstic plena del meu cabell, que ja no era meu, ara només era cabell. Amb aquestes restes meves a la mà, no sabia que fer-ne. Tallar-me el cabell, quan no ho volia fer, per fer un projecte és una acció violenta que m’autoinfligeixo. Una violència implícita en la realització d’alguna cosa maca, com una ofrena, o una obra. Alguna cosa que no està del tot justificat. Ara, a la moreneta de l’àvia, l’acompanya una feta amb bioplàstic a partir del meu cabell, una disculpa, o un gest que es vol redimir, igual que si anés caminant a Montserrat.

https://soundcloud.com/joana-capella/ho-sento-moreneta-jo-no-volia-fer-ho