Compartir pa, 2018
Col·laboració al projecte "notes on a novel" de Irene Solà.
En la màgia gitana, portar un bocí de pa, del qual t’havies menjat l’altre part, a la butxaca, es un ritual en contra de la pobresa, i en desig d’abundància. Quan aquest bocí es desintegrava, passada una setmana, es deia que s’havia de llençar a la terra, per seguir el cicle i compartir el desig de prosperitat.
Un altre pa d’Islàndia, es el que apareix a la historia que Irene hem va explicar, una llegenda que un noi li va explicar sobre un altre noi. La llegenda explica més o menys, que el noi volia enamorar a una noia, i per aconseguir-ho va fer un pa amb un encanteri, que consistia en posar-hi un cabell de la noia, que prèviament li havia pres sense que ella s’adonés, i una herba secreta que va collir a una muntanya. Quan la noia es mengés el pa, s’enamoraría perdudament del noi, i així va ser. Però passat uns anys, el noi va decidir explicar-li a la seva estimada com es va enamorar d’ell. aquesta, al escoltar la veritat, van enbogir enfada, i va desapareixer, convertint-se en una dona d’aigua, que no podria tornar a veure mai més. Amb aquesta historia, la Irene em va proposar col·laborar al seu projecte fent pa. Jo de pans d’islandia, en sabia d’un que diuen que és tradicional, que es fa sota terra, enterrat amb els gèissers. Li vaig dir. Potser el noi de la seva llegenda el va fer així?
Fa uns mesos, l’Oriol, la Noela i jo vam fer un sot al jardí dels sorus, per fer-hi carbó, seguint un ritual druida, el tizón, que se celebra durant el solstici d‘hivern. També seguint el que el meu avi, m’ha explicat de quan el seu pare feia de carboner a la muntanya. Aquest carbó, Noela el va utilitzar per fer uns penjolls-amulets com a Mistycalball; i l’Oriol va coure petites peces de ceràmica. Encara hi queden els trossos de carbó més grans. En aquest sot i amb aquest carbó, jo he cuit un pa seguint la recepta del pa típic islandès, que es fa sota terra a les zones de géissers, i es cou durant 24 hores.
Amb aquest pa, jo us convido a probar-lo i agafar-ne un bocí, i com en el ritual de màgia gitana, guardar-lo a la butxaca. És sabut però, que quan obres les portes als encanteris, també poden apareixer trolls i nans entremaliats, que juguin amb els amulets, podent afectar el seu influx. Diuen que tallar el pa amb ganivet crida als mals esperits, i que aquell desig pot convertir-se en el seu contrari.